Els governs d’Espanya i la seva regió de Catalunya van obrir dimecres una molt esperada sèrie de negociacions sobre el futur de la regió nord-oriental, rica i rebel d’Espanya. Les converses podrien representar la màxima oportunitat en algun moment per a una resolució pacífica que donés a la regió una major autonomia.
Els catalans van anar a Madrid amb dues clares propostes: legalitzar de manera retroactiva un referèndum sobre la independència del 2017 i donar amnistia als polítics a la presó i a l’exili.
El govern espanyol, oposat des de fa temps a la independència catalana, va entrar a la reunió amb una agenda de 44 punts per millorar la cooperació entre els governs. Les propostes incloïen la reforma de la manera en què el govern central redistribueix el finançament a les 17 comunitats autònomes espanyoles (els secessionistes es queixen que Catalunya aporta més diners fiscals al govern central del que rep a canvi) i l’exhumació dels cossos de catalans assassinats pels nacionalistes del genista Francisco Franco durant la Civil Guerra de 1936-39.
Tot i que pot arribar a trigar mesos, o fins i tot a anys, a arribar a un acord, els termes dels quals no estan clars, els participants i observadors van remarcar que el fet que els dos governs s’asseguessin junts en una taula de negociació era un pas important per resoldre el bloqueig.
Potser t’interessa ara que ve la calor aquest post sobre aire acondicionat.
“Aquest camí serà difícil, complex i llarg”, va dir el primer ministre Pedro Sánchez al parlament espanyol dimecres al matí. “La motivació d’aquest govern és que aquest camí tingui destinació i el destí sigui el retrobament dels catalans i el retrobament de Catalunya amb la resta del país”.
Per als legisladors secessionistes, l’inici de les negociacions demostra que el govern central ha reconegut la seva legitimitat com a representants del poble català.
“Ara ens ha reconegut i reconegut oficialment el govern espanyol com a contrapartida”, va dir el ministre d’Afers Exteriors català, Alfred Bosch. “Aquestes converses són de govern a govern, en condicions d’igualtat.”
Els que no hi van assistir van ser molt importants: l’expresident català Carles Puigdemont, que el 2017 va fugir a Bèlgica després de declarar Catalunya independent, i l’exvicepresident Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó per la seva implicació a la Referèndum del 2017.
Segons l’actual president català Quim Torra, ell i els seus companys negociadors-set legisladors secessionistes- es van comunicar amb Puigdemont i Junqueras mentre elaboraven l’estratègia de dimecres.
“Les veus a l’exili i a la presó havien de ser presents”, va dir Torra en una entrevista.
I va afegir: “Ens seria difícil anar a les negociacions” sense discussions sobre l’amnistia i un referèndum legalitzat.
La tensió a Catalunya va esclatar a la tardor del 2017. L’1 d’octubre, un referèndum de baixa participació –considerat inconstitucional pel govern espanyol– va anar a favor de la independència i unes setmanes després els legisladors catalans van declarar la regió separada d’Espanya.
El govern espanyol, aleshores liderat pel conservador primer ministre Mariano Rajoy, va enviar milers de policies a Catalunya per evitar la votació. En resposta a la declaració d’independència, Rajoy va dissoldre el parlament català, va prendre el control de la regió i va enviar mandats d’arrest a Puigdemont i els seus col·legues.
Però mesos després, el juny del 2018, Rajoy va ser expulsat arran d’un escàndol de corrupció que envoltava el seu partit. Sánchez, del Partit dels Treballadors Socialistes, va agafar les regnes d’un govern cuidador, manifestant la voluntat d’obrir un diàleg amb els catalans.
A principis del 2019, es van desmarcar les primeres converses entre Sánchez i Torra. Mentrestant, Sánchez va convocar eleccions generals dues vegades l’any passat i va ser jurat el càrrec el mes passat només després d’acordar la negociació amb el govern català.
Sánchez arriba a la taula de negociacions com a líder del primer govern de coalició d’Espanya entre els socialistes i el partit d’esquerra Podemos. Alguns observadors asseguren que el líder de Podemos i el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, actuaran com a mediadors a causa de l’obertura del seu partit a resoldre el conflicte català i el seu nou paper al govern espanyol.
Les negociacions també arriben diversos mesos després que el Tribunal Suprem espanyol condemnés 12 líders secessionistes a la presó per la seva participació en l’organització del referèndum del 2017.
Les converses, que coincideixen tant els legisladors espanyols com els catalans, han durat molt de temps. El sentiment secessionista a Catalunya va esclatar el 2010 quan el tribunal constitucional del país va anul·lar diversos articles de l’estatut d’autonomia de la regió del 2006 i va abolir les referències a la nació de Catalunya. Dos anys després, centenars de milers de manifestants van sortir al carrer demanant un referèndum sobre la independència. La regió va celebrar un referèndum majoritàriament simbòlic el 2014.
Des de llavors, hi ha hagut protestes massives.
“Al llarg dels anys hem vist aquest fort augment del sentiment secessionista i la demanda constant dels líders catalans era la necessitat de parlar amb l’Estat espanyol per trobar un acord, una solució a la crisi “, va dir Ignacio Sánchez-Cuenca, politòleg de la Universitat de Carlos III de Madrid. “Per això, al meu parer, aquesta taula de negociació hauria d’haver passat fa nou o deu anys”.
No està clar quant temps poden durar aquestes converses, ni el seu resultat. Les negociacions entre el govern espanyol i el grup nacionalista armat basc Euskadi Ta Askatasuna, que, a diferència dels catalans, van utilitzar la violència com a mitjà per buscar la independència, van continuar durant dècades enmig d’un conflicte terrorista domèstic. Format el 1959, el grup militant va anunciar oficialment la seva dissolució el 2018.
Les negociacions també podrien veure trastocades per les eleccions catalanes, que Torra va prometre convocar després de passar el pressupost de l’any. La divisió entre els principals partits secessionistes –Junts per Catalunya de Torra i Esquerra Republicana de Junquera– podria provocar que Torra perdi la seva posició de president català.
Mentrestant, els legisladors catalans i el govern espanyol han reobert una comissió bilateral per tractar temes que gairebé no han estat tocats des del moment àlgid del conflicte el 2017, incloent-hi la infraestructura i l’educació.
El politòleg de la Universitat de Barcelona, Francesc Amat, es mostrava escèptic que les dues parts poguessin trobar un terreny comú a les dues grans demandes dels catalans. Tampoc no estava clar de com les dues parts podrien iniciar-se en un diàleg significatiu abans de les eleccions de Catalunya d’aquest any.
Està clar que el conflicte no es resoldrà ràpidament.
