Aquesta Festa Major es compleixen noranta anys que va estrenar-se el penó de Sant Fèlix, el que porten els administradors a les processons dels dies 29, 30 i 31. Durant la resta de l’any el penó és al Saló de l’Alcaldia, a l’Ajuntament de la vila.
El penó va sobreviure la Setmana Tràgica, la crema del 6 d’octubre del 1934 i també la Guerra Civil. En aquesta darrera revolta va ser plegat, guardat i ocultat; per amagar-lo es va haver de treure del seu corresponent pal metàl.lic daurat rematat amb la palma i la corona i aquest sí que es va perdre. El pal actual, palma i corona, són una fidedigna reproducció d’aquell.
Els artífex del penó van ser els administradors de la Festa Major del 1907: Pere Boada, Joan Boada, Lluís Tey, Jaume Serra i Josep Ros Güell, que el van sufragar i regalar a la parròquia de Santa Maria.
És un projecte de l’artista Josep Esteva (de la “Casa Esteva y Hoyos”, de Barcelona), amb la col.laboració de l’arquitecte Eugeni Campllonch, ambdós vilafranquins. Està confeccionat amb un finíssim domàs vermell i brodat en or per les religioses del Col.legi de Sant Elies, amb la col.laboració d’algunes alumnes destacades del mateix centre. La imatge del medalló central és pintada a l’oli, segons disseny i realització del pintor Joan Llimona, que va assessorar-se (pel que fa a la indumentària de l’època) en Joan Álvarez de Sisternes i va pintar-lo la germana carmelita, vilafranquina, sor Assumpció Güell.
Aquesta veritable obra artística va estar exposada a un establiment del carrer de la Cort, abans de la Festa Major, és a dir, el mes d’agost del 1907, a fi que tothom pogués admirar-lo i veure’l de prop. Així, doncs, els administradors d’enguany lluiran un penó que acaba d’acomplir els noranta anys.
Diguem, per cloure, que aquella Festa Major del 1907 va assistir-hi el bisbe de Vic, doctor Josep Torras i Bages (que va celebrar l’ofici de Sant Fèlix) i el governador civil Àngel Osorio Gallardo; i junts, bisbe i governador, van presidir la processó del dia 30, A més, és també l’any en què a la façana del que avui és Museu de Vilafranca, s’hi va col.locar la placa de marbre, redactada pel bisbe Torras i Bages i dissenyada per l’arquitecte Santiago Güell Grau, que diu: “A la nit del dia XI de novembre de l’any MCCLXXXV morí assí lo Rei en Pere III d’Aragó Gran per sa gloriosa història militar y per la llibertat política que ell assentà en la terra catalana”, és, també, l’any en què va ser col.locat a la Galeria de Vilafranquins il.lustres, a la Sala Consistorial, el retrat de Pere de Copons, acte celebrat el dia 31 a la tarda i en el quals es van premiar els nens amb millors notes al col.legis vilatans.
Hem vist, a grans trets, alguns dels actes de la Festa Major del 1907, de fa noranta anys, i, com podem deduir, va ser una festa molt especial i lluïda, llevat -diguem-ho també- del castell de foc del dia 29, que va ser un veritable desastre.
