Amb aquest treball volia descobrir, aprendre i desvetllar tota la informació que gira al voltant del kimono. No només en el camp tèxtil o del disseny, sinó també de la societat, la tradició i la cultura nipona en què tant ha influït.
Últimament el Japó i tot el que està referit al món d’orient s’ha posat molt de moda, una mica fa la sensació que s’hagi transformat en una tendència més sense importar el seu missatge. Però la meva passió per orient, i sobretot pel Japó i la Xina, no és de fa quatre dies sinó de fa més temps. Com molta gent de la meva generació vaig entrar en aquest món fascinant a través dels dibuixos animats, d’aquí vaig passar al manga, a les curiositats, a la cultura, la música, la tradició, els llibres...
El treball de recerca m’ha donat l’oportunitat d’aprofundir més en un tema i una cultura que m’agraden i m’interessen molt. M’ho vaig prendre així, com una ocasió única d’estudiar a fons una cosa desconeguda per a mi i que després em pogués fer força servei.
En un primer apartat hi ha explicat com va sorgir el kimono i quina ha estat la seva evolució. On he ampliat més informació ha estat en la situació actual i la relació amb occident, dins del camp de l’alta costura, no de les tendències culturals. En un segon apartat trobareu els diferents tipus de kimono, dividits segons la seva formalitat, segons el sexe i segons l’edat. A continuació els diferents materials que s’utilitzen i sobretot com han anat evolucionant. També hi ha explicats d’una forma planera i basant-me en la meva pròpia experiència els passos a seguir per confeccionar un kimono, així que després també vaig explicar quina és la forma adequada de posar-se’l.
El següent apartat que trobareu és sobre les tècniques tradicionals i artesanals per tenyir i estampar la tela, tot i que actualment gairebé ja no hi ha professionals especialitzats en aquests mètodes. També hi ha els estampats més comuns i importants, i per últim les combinacions de color i la importància que aquest té sobre l’equilibri mental i emocional. En aquest apartat també trobareu una taula de colors que ja només és usada per artistes i professionals, com també la diferenciació de colors segons l’edat i si ets home o dona. Finalment, i abans de l’apartat de la moda, hi ha un apartat exclusiu per als accessoris que acostumen a dur les persones corrents de carrer quan vesteixen un kimono, tot explicant-ne les característiques, les normes d’ús, la utilitat, etc. Parant una especial atenció en els obis, ja que és un camp força ampli, variat i complex. En l’apartat de moda primer de tot hi ha explicada les últimes i ràpides evolucions que està fent tot el món del kimono, tant en l’ús, els teixits, les tècniques, les noves tendències, com l’esforç que està fent part de l’industria per revifar el seu ús. Després hi ha exposada una relació entre occident i orient tant per la part pictòrica com, sobretot, la de la moda.
La paraula kimono està formada per dos caràcters, “mono” que significa cosa, i “ki” que vol dir vestir, és a dir que literalment kimono significa allò que és, una cosa per vestir-se i tapar-se. És el vestit tradicional japonès tant per a homes com per a dones, es compon tan sols d’una sola peça de tela que cobreix tot el cos i és col·loca, dit d’una manera molt senzilla i simple per poder-nos-en fer una idea aproximada, com si fos un barnús, el cantó esquerre es plega sobre del dret (menys als funerals que és a l’inversa). Va acompanyat entre moltes coses d’una altra peça de seda que s’anomena obi i que estaria entre una faixa i un cinturó que fa que estigui quiet i no se’ns obri.
El kimono ha passat per moltes i diverses etapes. En els seus inicis era fet de cànem i usat per tothom però quan el Japó inicià bones relacions amb els seus veïns Xina i Corea, s’incorporà l’ús de la seda i aquesta i el kimono van quedar lligades per sempre. El kimono es va carregar de fortes connotacions econòmiques i socials, fins al punt de ser un element clau de l’auge de la cultura nipona. Però després de la II Guerra Mundial volien mostrar una imatge de modernitat i occidentalització, per la qual cosa que el seu ús va disminuir. Actualment la gent només l’acostuma a dur en ocasions importants, molt tradicionals i cerimònies. Amb molta pena, però he de dir que no veig la solució a l’ús del kimono. És molt normal que ja no s’usi, perquè ha perdut la seva utilitat, igual que nosaltres avui en dia no anem vestits amb espardenyes, reixeta al cap, barretina i bombatxos... La societat evoluciona, experimenta canvis i la moda s’ha d’adaptar a cada instant. L’única solució que hi veig és donar-li una nova imatge al kimono, que no perdi mai aquell aire de tradició, sagrat, harmonia, elegància, etc., però que els joves se’l puguin posar per sortir una nit i no es vegin ni antics ni que van molt formals. Per altra banda, es pot fomentar la seva imatge a occident i demostrar que els japonesos tenen coses espectaculars que no volen perdre. Però tot això és molt complicat i gairebé impossible, així que podríem dir que el kimono comença a experimentar els últims anys de la seva vida.
Complementant el treball escrit vaig confeccionar jo mateixa un kimono a mà i també vaig dissenyar una línia dels diferents tipus de kimonos, inclosa una adaptació a la moda actual.
