Un any més arriben puntuals les Fires i Festes de Sant Sadurní. Immersos en plena verema, a la capital del cava al llarg d’aquesta setmana i la propera es programen infinitat d’activitats entre les quals en destaca la fil·loxera. Enguany, però, a tot aquest seguit d’actes se’n suma un de nou i sorollós: la I Timbalada, que reunirà gairebé un miler de timbalers d’arreu dels Països Catalans.

CONCEPTES CLAU

L’Ateneu, que enguany celebra el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’edifici, serà l’entitat encarregada de pronunciar el pregó de Fires. Més de 900 timbals provinents de 48 colles d’arreu dels Països Catalans ressonaran dissabte 6 de setembre pels carrers.

Tot i que aquest cap de setmana se celebren ja alguns actes inclosos dins el programa de Fires i Festes de Sant Sadurní, no és fins al proper i la setmana següent en què es concentra el gruix d’activitats programades per a aquests dies de festa grossa a la capital del cava.

Tradició, música, pirotècnia, espectacles infantils, exposicions i mostres, esport, teatre..., són moltes les activitats que s’aniran desgranant en l’ampli programa de Fires i Festes. Una de les particularitats de les Fires de Sant Sadurní és la implicació del teixit associatiu del poble, només cal donar un cop d’ull al programa per adonar-se que són moltes les associacions sadurninenques que organitzen actes i esdeveniments per engrandir i enriquir la festa. De totes en destaquen tres: l’Ateneu, que enguany celebra el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’edifici i que aquestes Fires i Festes serà l’entitat encarregada de pronunciar el pregó; els Timbalers Tabalots, el grup de timbals de Sant Sadurní que per aquestes Fires i Festes reuniran més de 900 timbalers vinguts d’arreu dels Països Catalans; i l’Associació Festa de la Fil·loxera, un dels clàssics de les fires, que des del 1981 organitza la tradicional i esperada Festa de la Fil·loxera (amb versió infantil inclosa) que amb els anys ha esdevingut un dels esdeveniments més esperats de tots els que es programen aquests dies a la capital del cava.

900 timbals

Ho acabem d’anotar. Un dels plats forts d’aquestes Fires i Festes serà, sens dubte, la I Tamborinada “Tabalots” que reunirà més de 900 timbalers provinents de 48 colles d’arreu dels Països Catalans. Aquesta trobada tan sonada tindrà lloc el dissabte 6 de setembre al vespre. Els amfitrions d’aquesta gran tamborinada són el grup Tabalots de Sant Sadurní, que per a aquesta ocasió compten amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració dels Diables Se m’n Refum i l’Associació Festa de la Fil·loxera. I és que tota ajuda és poca tenint en compte les dimensions de la trobada.

Colles de timbalers de l’Alt Penedès, el Bages, el Baix Camp, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Gironès, el Priorat, el Segrià, el Tarragonès, el Vallès Oriental i Occidental, i altres de més llunyanes com les de Muro (Mallorca, Illes Balears) i Castelló de la Plana (País Valencià) s’agruparan en quatre grups diferents, de dotze colles cadascun, i a les 9 en punt del vespre sortiran en quatre cercaviles que recorreran nombrosos punts de la vila. El primer grup sortirà de l’Era d’en Guineu, el segon del carrer Raval, el tercer del Camí dels Paperers i, el quart grup sortirà de la plaça Joan Casanovas. Els dos primers grups coincidiran a la cantonada de rambla Generalitat amb carrer Montserrat i allà s’uniran per recórrer el darrer tram, mentre que els altres dos es trobaran a la rotonda rambla Generalitat amb carrer Viader. De quatre grups es passarà a dos i, finalment, tots els 900 timbalers confluiran al Parc de la Rambla, on aniran entrant un per un al ritme dels timbals. Els últims d’entrar seran els amfitrions als quals, a la part final de la seva actuació, se sumarà tota la resta per fer un fi de festa ben lluït.

Això de fi de festa és un dir, ja que en acabar la Timbalada tots els assistents s’adreçaran al pati de l’escola Vilarnau on se servirà un sopar a peu dret per a més de 1.200 comensals. Com que, com hem vist, moltes colles vénen de lluny, el gimnàs de l’escola del Carme s’habilitarà perquè tots els timbalers que ho vulguin puguin passar-hi la nit. La intenció dels Tabalots de Sant Sadurní és organitzar aquesta trobada de forma periòdica, tot i que encara no n’han concretat la periodicitat.

L’Ateneu, pregoner

Aquest any l’Ateneu celebra el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’edifici. Al llarg del 2008 s’han estat programant diversos actes commemoratius, a la vegada que s’ha publicat el llibre L’esperit de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, on Salvador Llorac i Santis repassa fil per randa els diferents capítols que han configurat la història d’aquesta entitat tan arrelada a la localitat.

El mateix títol del llibre, que està esquitxat de fotografies de Blai Carda, és el que dóna nom a l’exposició que s’inaugurarà dissabte 6 de setembre a la Sala de l’Ateneu i que serveix per repassar gràficament la trajectòria d’aquesta institució.

Ara bé, si hi ha algun acte destacable d’aquestes Fires i Festes que tingui com a protagonista l’Ateneu és, segur, el pregó de Fires que tindrà lloc el mateix dissabte dia 6 a les 8 del vespre a la plaça de l’Ajuntament, ja que anirà a càrrec d’aquesta entitat. És la manera com els sadurninencs reconeixen la rellevància que ha tingut per a la vila l’existència de la col·lectivitat.


Enguany es commemora el centenari de la col·locació de
la primera pedra de l’edifici de l’Ateneu.

Així doncs, l’1 de març de 1908 es va col·locar la primera pedra de l’edifici de l’Ateneu de la Fraternitat. Malgrat això, l’entitat feia anys que havia aparegut, tal i com s’explica al llibre de Llorac. De fet, els orígens de l’Ateneu daten de 1878, concretament del 27 de març d’aquell any, que és quan consta que el Govern Civil de Barcelona autoritza l’entitat amb el nom de Casino de la Fraternidad, constituïda com a societat d’esbarjo i instrucció i amb dos locals (un al carrer Raval, 33 i l’altre al carrer Montserrat, 1). El sorgiment d’aquesta nova societat responia a la realitat social del moment. I és que a finals de 1875 amb la Tercera Guerra Carlina acabada, a Sant Sadurní hi convivien dos cafès on es desenvolupava la principal activitat cultural i recreativa del poble: El Círculo Noya i el Casino Sadurninense. En aquest punt, un grup de sadurninencs es reuneixen amb la intenció de crear una nova entitat d’acord amb els nous aires que corrien. És així com el 1877 emprenen els tràmits burocràtics i el març de l’any següent es presenta la sol·licitud al Govern Civil. El Casino de la Fraternidad queda constituït i és elegit president Josep Gual Vila. El primer ball organitzat per la societat es programa per al 9 de setembre de 1878, coincidint amb les fires.

Aquesta primera etapa de l’Ateneu no va ser fàcil, de fet va estar plagada de problemes i desavinences entres els socis. Tant que el 1886, el Casino es dissolgué. Es tractà d’un punt i seguit momentani, ja que aquell mateix any (només un mes després de la seva dissolució) l’entitat ressorgí, ara però amb el nom de Casino Alianza de la Fraternidad i amb un únic local al Raval i amb una única finalitat: l’esbarjo. Així doncs, el Casino Alianza tenia com a objectius fer els envelats per fires, organitzar les festes de carnaval, programar algunes obres de teatre i fer tertúlies entre els socis al cafè que hi havia al mateix local. Comença així una nova etapa de la història d’aquesta societat.

El 20 de gener de 1908, tal i com explica Llorac en el llibre sobre l’Ateneu, els socis del Casino Alianza de la Fraternidad es reuneixen en junta general. L’aleshores president, Sadurní Solà i Casas, exposa la necessitat de tenir un local propi vistes les desavinences que sovint es produïen amb el propietari del local del carrer Raval. Solà explica als socis assistents que la construcció del nou local costarà al voltant de les 25.000 pessetes i proposa emetre accions de 25 pessetes entre els socis. S’aprova la proposta per unanimitat i es nomena una comissió d’obres integrada per Sadurní Solà, com a director de l’obra; Salvador Santacana, com a tresorer; Francesc Torelló, Salvador Mata i Josep Vàrias com a vocals; i Joan Roig com a secretari.

Després de buscar i valorar la possibilitat de construir l’edifici en diferents punts de Sant Sadurní, s’acorda aixecar-lo en un dels punts més alts del poble conegut com el Serralet o Serral d’en Formosa. Com que el propietari del terreny accepta vendre’l s’adquireix l’espai i el 22 de febrer de 1908 se signa el contracte de compra-venda. El terreny té una extensió aproximada d’uns 600 metres quadrats i el president i el vocal del Casino es comprometen amb el propietari a pagar anualment 20 pessetes en concepte de cens emfitèutic (tradicionalment el cens emfitèutic comportava l’escissió del domini en domini directe, que corresponia al titular del cens, i domini útil, que corresponia al titular de la finca), a més d’indemnitzar-lo per tots els ceps que hi havia plantats.

Uns dies abans que se signés aquest contracte, els socis es reuneixen en Assemblea general i acorden canviar el nom de la societat, que a partir d’aquell moment deixa de dir-se Casino Alianza de la Fraternidad, per esdevenir Ateneu de la Fraternitat. El canvi de nomenclatura no és casual, sinó que comporta unes connotacions molt més àmplies que van més enllà de la finalitat lúdica. En aquesta mateixa assemblea es demana als socis que vulguin fer l’obra que presentin pressupostos en un sobre tancat per tal d’escollir el millor postor. Dels tres que es presenten guanya Pau Serradell.

Les obres de construcció de l’edifici de l’Ateneu comencen el 21 de febrer de 1908, mentre que l’acte de col·locació de la primera pedra tindrà lloc l’1 de març a les tres de la tarda. Hi és convidat tot l’Ajuntament en ple. Aquell dia a l’era d’en Formosa un bon grapat de sadurninencs es reuneixen per presenciar l’acte. La banda militar del regiment d’Alba de Tormes es va encarregar de posar-hi la banda sonora. Començava, d’aquesta manera, la construcció de l’edifici de l’Ateneu, que va tenir com a arquitecte Miquel Martorell i Rius.

Amb la construcció del nou edifici l’Ateneu comença una carrera ascendent que el consolida com a entitat clau i pionera dins la societat sadurninenca i penedesenca. És, tal i com apunta Llorac en el seu darrer llibre, en aquest moment quan comença la veritable història d’una societat que mira més enllà de l’esbarjo i es fixa com objectiu l’alfabetització de les classes menys afavorides, organitza xerrades, conferències i actes culturals de tota mena. Un cop construït l’edifici l’Ateneu amplia les seves seccions amb la incorporació de l’esport (per exemple, l’any 1919 amb el futbol).

La Guerra Civil i la dictadura es fan notar també en el dia a dia d’aquesta societat. Així, el 1939 el nou règim franquista decreta la seva clausura i no serà fins al 1946 quan, sota el control rigorós de les autoritats municipals, torna a reprendre la seva activitat. Un any més tard, però, pateix un nou revés: els seus béns immobiliaris li són usurpats i escripturats a nom del sindicat vertical, és a dir, la Delegación Nacional de Sindicatos. Tot i això, i malgrat totes les adversitats possibles, l’Ateneu continua treballant i esdevenint motor de la societat sadurninenca. El 1956 l’Ateneu aconsegueix legalitzar el CE Noya com a societat de caire esportiu, sent aquest un primer pas per a la recuperació d’una entitat privada en què els socis eren els propietaris. Però aquesta recuperació no va ser ni senzilla ni ràpida. El 1963 els ocupadors forasters són expulsats i els béns passen a ser propietat municipal. I així va continuar sent fins al 1982, quan el consistori cedeix la propietat de l’immoble als socis de l’Ateneu. El 1992 es redacten els nous estatuts, segons els quals la societat es divideix en dues entitats: la recreativa i cultural (Ateneu Agrícola), i l’esportiva (CE Noia), tot i que una integrada dins l’altra.

La Festa de la Fil·loxera


La fil·loxera, protagonista indiscutible de les
Fires i Festes (Foto: Blai Carda).

Una de les associacions clàssicament lligades a les Fires sadurninenques és la de la Festa de la Fil·loxera. I ho és per la tradició i popularitat dels actes que organitza. L’objectiu dels actes programats al voltant d’aquest insecte és, precisament, donar a conèixer el pas de la fil·loxera per Sant Sadurní, els efectes devastadors que va tenir, a la vegada que enaltir la valentia dels sadurninencs per tirar endavant i superar la crisi. I per tal de difondre aquest missatge al màxim de gent possible, l’associació organitza actes per a tots els públics, que van des de la fil·loxera per als avis a la fil·loxera infantil, passant per tallers i, evidentment, la gran Festa de la Fil·loxera, que a més aquesta setmana centra l’espai “Cop d’ull” d’aquest mateix número.