Festes, punt i final

Completant la dita No hi ha bona festa sense bon àpat els administradors de la festa major de Vilafranca han regalat enguany unes tovalles en comprar el programa de mà, l’estampa, un llibret i altres adminicles que formen un tot de molt gruix i de bon disseny. Tal vegada mancat de referents històrics i antropològics, un problema que no té res a veure ni amb la dissenyadora ni tan sols amb l’administració d’enguany, sinó que darrerament és crònic. Perquè, al cap i a la fi, una festa que ha estat model de referència durant moltes dècades –i confiem que ho continuï sent en el futur– segueix necessitant escampar les seves bondats, tot i la favorable catarsi generacional que l’ha rejovenit i enfortit. Però també l’ha aprimat d’alguns valors seculars que, ben contràriament, altres ciutats i viles amb molta menys vigència d’elements tradicionals han sabut implementar a les seves festes (compte! començant per Barcelona i Tarragona) gràcies a l’eficàcia de gestors culturals amb bons criteris i millor perspectiva. Però no ens desviem i tornem a les tovalles i als àpats de festa major. I aquí sí que és on més es va notant un canvi social profund i ben segur que inevitable perquè és consubstancial a les noves generacions i costums d’arreu del país. I dels canvis n’hem de saber treure els valors positius i saber-los adaptar de forma constructiva. A la majoria de llars vilafranquines –i ho podem fer extensiu a moltes altres ciutats, viles i pobles– els tradicionals i abundosos àpats festamajorencs han passat a millor vida i avui s’han convertit en un passa-com-puguis quan no han desaparegut del tot. El mateix horari festiu obliga, tant si es vol com si no, al fet que els dinars com a tals es volatilitzin. Així, doncs, al mal temps bona cara i benvingudes siguin les tovalles festamajorenques que si més no ens serviran per recordar la primera festa major sense la rambla de Sant Francesc, un fet que costarà molt de pair i que ben segur deixarà descol·locat a tothom.

Amb tot, la festa gran del Penedès segueix sent com mai un referent indiscutible per al món casteller, en bona part gràcies a tres factors fonamentals i inseparables: al mateix boom territorial i del nombre de colles; al protagonisme indiscutible de la colla verda vilafranquina; i, lligat amb els anteriors, a les noves tècniques i preparació dels castellers i a la incorporació definitiva de la dona en pràcticament tots els pisos i nivells. En aquest sentit, sant Fèlix d’enguany es presenta amb totes les seves potencialitats que s’han vist geomètricament projectades amb les darreres actuacions d’aquest cap de setmana al Catllar, l’Arboç i Igualada. Que si d’una banda han servit per consolidar i refermar posicions (Castellers de Vilafranca i Vella de Valls especialment), també han donat noves perspectives a les altres dues formacions (Joves de Valls i Minyons de Terrassa) que per circumstàncies ben diferents han tingut una posada a punt més tardana. Cal recordar que especialment per a aquells que no puguin estar a la plaça, La Fura els ofereix la possibilitat de conèixer gratuïtament de forma immediata els castells aconseguits per cada colla i en cada ronda a través de SMS.

Una festa major la guia de butxaca de la qual, com és tradició, trobareu en aquest exemplar doble que tanca el nostre cicle d’edicions quinzenals d’agost. Una Fura amb una taula rodona amb membres del ball de panderetes de Vilafranca que enguany celebren els quaranta anys, i un dossier dedicat a les Fires i Festes de Sant Sadurní. Dues festes sonades que posen fi a l’estiu i ens retornen a la normalitat de la feina i del curs escolar. És hora, doncs d’aprofitar-les i viure-les intensament. Així us ho desitgem de tot cor: bona festa major i bones Fires i Festes!