El Parc Natural del Garraf

Les muntanyes de Garraf donen un aspecte aspre i esquerp a l’entorn, és un massís constituït fonamentalment per roques calcàries intensament carstificades; hi són nombrosos els avencs i galeries subterrànies. El riu més cabalós és la Falconera que recorre l’interior del massís fins a la seva desembocadura entre els nuclis de Garraf i Vallcarca.


Les particularitats geològiques, de vegetació i de fauna adaptades a les dures condicions
de vida del massís fan del Garraf un espai d’especial interès.

Des de la plataforma de Begues a la Mediterrània aquest massís afronta amb el Montau i el Pla d’Ardenya, amb els pujols que tanquen el llit del Llobregat, i sobre els quals s’eleven els cims calcaris de les Agulles, la Morella i el Rascler. El massís del Garraf resta limitat per les conques del Llobregat i Foix i la depressió del Penedès i forma part de la serra Litoral Catalana.

Josep Pla va escriure: “Geològicament parlant, el massís del Garraf és molt curiós perquè implica un canvi de color que per al viatger equival a una frontera històrica. La seva banda oriental forma un conjunt de pissarres, de colors terrosos i sienes que hi donen un to més aviat fosc. La part alta del massís, en canvi, és calcària i a base de margues, i hi fa la seva aparició el color blanc. Això fa un contrast molt viu dels dos colors, contrast que constitueix en realitat la frontera entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova”.

L’aparell càrstic del Garraf, per ell mateix, ja demana una atenció especial per a la muntanya; no en tenim altres com aquest a casa nostra. Generacions i generacions d’espeleòlegs han recorregut els nombrosos avencs de la zona, els corrents subterranis d’aigua, hi han localitzat un nombre prou considerable dels nostres artròpodes cavernícoles més conspicus. L’aigua ha dissolt la pedra calcària, primer en escorrancs superficials (el “rascler” típic, els embuts anomenats dolines) i després subterràniament fins a crear una mena de gegantina esponja de pedra. Aquesta gran permeabilitat, aquesta pèssima retenció de l’aigua als horitzons superficials ha dificultat o simplement impedit l’establiment d’una vegetació exigent en aigua.

El clima és temperat i més aviat sec. La sequera és accentuada per les característiques del relleu càrstic de les muntanyes. L’estació amb més precipitacions és la tardor; els estius i hiverns són extremadament secs. Les pluges són sovint sobtades i provoquen inundacions als fons de les valls. Les mitjanes anuals de precipitacions són entorn 500 litres per metre quadrat.

L’espai natural del Garraf

L’any 1986 es va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf. El massís del Garraf és un dels espais naturals més a l’abast i alhora més desconegut dels habitants de les nostres comarques. Les característiques geològiques, les peculiaritats de la vegetació i la particular riquesa d’una fauna adaptada a les dures condicions de vida del massís fan del Garraf i del seu entorn un espai d’especial interès per a tota persona interessada a conèixer el nostre medi. D’altra banda, tot i la sensació de solitud que ofereix avui el massís, un conjunt d’antigues construccions i restes arqueològiques demostren que pertot hi hagué una intensa ocupació humana.

Actualment el Parc Natural del Garraf assoleix 10.638 ha d’extensió, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, òrgan gestor del parc natural, amb la col·laboració dels municipis afectats: Begues, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sitges, Avinyonet del Penedès, Sant Pere de Ribes i Castelldefels; han promogut des del seu inici la recuperació dels ecosistemes essencials i el paisatge del massís, força degradat per les activitats extractives, l’abocament de residus, els incendis forestals, etc. S’ha posat fre als processos d’artificialització i de pèrdua del patrimoni històrico-cultural. D’altra banda amb el parc natural es vol oferir als ciutadans un seguit d’instal·lacions i equipaments per al coneixement del bon ús de la muntanya.

Què és un parc natural? Potser seria bo buscar-ne la definició legal. L’article 25 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals indica: “Són parcs naturals els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants”. La Llei estatal 150/1975 d’Espais Naturals Protegits, en el seu article 51 diu: “Són Parcs Naturals aquelles àrees que l’Estat, per raó de llurs qualificats valors naturals, per ell mateix o per la iniciativa de corporacions, entitats, societat o particulars, declari com a tals a fi de facilitar els contactes de l’home amb la natura”.

El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d’espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país.

Les plantes del Garraf

La manca d’aigua i la terra calcària emmarquen de forma genèrica la vegetació del Garraf. Les pinedes de pi blanc freqüentment esclarissades i malmeses pels incendis es troben a les zones interiors del Garraf, els fondos o valls tancats són ocupats per fragments d’alzinars formant brolles i garrigues. A les zones litorals, allà on les condicions són encara més dures, és on trobem la vegetació més característica del massís, una màquia de garric, margalló i llentiscle que presenta una gran quantitat d’espècies de l’Àfrica mediterrània, com és el cas del ja anomenat margalló, que és l’única palmera espontània de l’Europa continental, de l’arçot, arbust d’aspecte subdesèrtic, i el càrritx, gramínia gegantina que fa pensar en les sabanes tropicals.

Hi ha altres valors destacables a les plantes del Garraf, com ja va posar de manifest Josep Pla als seus escrits: “L’olor del Garraf és prodigiosa: és un país de matolls i garrigues, farigola i espígol i gramínies”.

Al Garraf podem trobar una gran quantitat de plantes que s’han utilitzat tradicionalment com a remeis medicinals, com la rosella i el fonoll per a la tos i la bronquitis; l’arítjol i la borratja com a tònics hepàtics i per a la circulació; l’herba de Santa Margarida i el poniol com a estomacals i febrífugues; la verdolaga i el blauet com a diurètiques; el peiró i la camamilla per als nervis o l’insomni, i moltes altres de les quals podríem parlar.

Dins de la sequedat del massís hi ha petits barrancs, com pels entorns del castell d’Eramprunyà i racons, entre Begues i Sant Climent, que conserven durant temps suficient la humitat necessària per desenvolupar una vegetació estacional de briòfits com les molses.

A les zones litorals, on les condicions són més dures, trobem la
vegetació més característica del massís: una màquia de garric, margalló i llentiscle.

En el gran nombre d’avencs formats per la carstificació s’han originat condicions microclimàtiques que es caracteritzen bàsicament per una gran estabilitat de la temperatura al llarg de l’any, per una elevada humitat relativa i per un gradient de llum molt marcat, que es redueix progressivament fins arribar a la foscor absoluta. Líquens, cianobacteris i briòfits han estat capaços d’adaptar-se a aquests ambients aprofitant al màxim la llum que els arriba. Les investigacions efectuades han permès identificar noves espècies de líquens i cianobacteris desconegudes al món fins al dia d’avui.

Els animals del Garraf

Les dures condicions ambientals del massís de Garraf (forta insolació, manca d’aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies.

Com a mamífers salvatges de certa grandària es poden destacar la guineu, el teixó i la geneta; els dos primers tenen una gran capacitat d’aprofitar els ambients humans que voregen al Parc Natural. La guineu no té competència en l’aprofitament del dàtil del margalló, també anomenat “pa de guineu”. És preocupant la important presència de gats i gossos asilvestrats. Dins dels micromamífers es poden destacar les musaranyes i la rata cellarda.

Entre les nombroses espècies d’aus observades podríem significar la xixella, el falcillot pàl·lid, la cogullada fosca, el roquerol, el trobat, la cotxa fumada, el còlit ros, el còlit negre, la merla roquera, la merla blava, el tallarol trencamates, el pardal roquer i l’oreneta cua-rogenca. Aquestes espècies són difícils de trobar fora de l’àmbit del Parc Natural en els ambients naturals de les nostres contrades.

Fins a l’actualitat s’han localitzat al Parc Natural un total de 24 espècies d’amfibis i rèptils. Això representa prop del 55% de l’herpetofauna de Catalunya i aproximadament un 30% de la peninsular. La major part de les espècies localitzades són típicament mediterrànies i amb caràcter bastant termòfil, principalment pel que fa als rèptils. Cal destacar també algunes espècies d’amfibis com la salamandra i el gripauet, que utilitzen el sistema càrstic en diferents moments del seu cicle biològic.

Dins dels invertebrats s’ha de fer una menció específica als cavernícoles amb la presència de pseudo-escorpins (aràcnids) i isòpodes (crustacis) que representen espècies endèmiques del Garraf. Els pseudo-escorpins tenen el cos format per dues regions diferents que s’uneixen per una ampla línia de sutura; tot plegat fa que el seu aspecte s’assembli al d’un petit escorpí sense cua. Els isòpodes com l’anomenat Catalauniscus espanoli són, generalment, petits crustacis amples i rabassuts, els més anomenats i coneguts dels quals són els porquets de Sant Antoni.

L’home i el Garraf

Tot i la seva imatge de despoblament actual, al llarg del temps el massís ha estat objecte d’un aprofitament important i divers per part de l’home. S’hi han detectat vestigis molt antics, com les mines prehistòriques de Gavà que, pel que es coneix fins ara, són les mines subterrànies en galeria més antigues d’Europa; van ser explotades durant el neolític per a l’obtenció de diversos minerals, entre els quals destaca la variscita, mineral de color verd amb què, en aquest període prehistòric, es feien objectes ornamentals. S’ha datat l’inici de l’ocupació i explotació minera als voltants de l’any 4300 aC. S’hi han detectat també assentaments ibèrics i romans.

Les restes dels castells d’Eramprunyà i Olivella il·lustren el període de les guerres de marca contra els sarraïns. Dins d’aquest mateix context, però posteriors, les torres del sector costaner, aïllades o adossades a algunes masies, donen testimoni del perill permanent provinent del mar. També podem observar un bon exemple de romànic amb la petita església d’Olivella.

L’arquitectura més representativa del Garraf és la masia, moltes vegades vinculada a l’explotació de la vinya, com can Marcer, mas Quadrell o can Grau, o les relacionades amb la peculiar explotació de la ramaderia cabruna del massís, molt més petites i voltades de tanques de pedra seca com mas Maiol, el Carxol o Vallgrassa. Les masies es podien agrupar en petits nuclis com Campdàsens o els Masets, que en casos com Jafre, actualment abandonat, eren veritables pobles. Els murs i les barraques de pedra seca són un tret fonamental del paisatge.

Altres referents arquitectònics són el celler Güell i la Pleta, obres modernistes; l’hospital d’Olesa de Bonesvalls (arquitectura hospitalària medieval) i el palau Plana Novella.

No és fins al segle XVIII que s’inicia un notable auge de la població, acompanyat d’una gran expansió del conreu de la vinya i el blat. La plaga de la fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar definitivament l’extensa activitat agrícola al Garraf.

Com conèixer el Garraf

Els itineraris senyalitzats permeten conèixer les seves rocalles, una de les principals singularitats d’aquest massís, el Garraf blanc de pedra calcària i el Garraf roig de gresos de l’era secundària. Partint de diversos punts es poden realitzar recorreguts interessants amb l’ajut de plànols i guies disponibles. Destaquem un seguit d’itineraris senyalitzats pel Servei de Parcs Naturals com són : el fondo de Vallgrassa, les masies del Garraf, el camí de les costes, la Morella i el camí medieval i serra de can Perers. El parc també és creuat per dos senders de gran recorregut el GR 92 i el GR 5

Glossari

· Artròpode: Animal invertebrat amb esquelet extern i amb cos i membres articulats.

· Calcària: Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic.

· Càrstic: Relleu propi de les regions calcàries, on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix fonamentalment per la dissolució superficial i subterrània de les calcàries originant dolines, coves, cavernes, etc.

· Cianobacteris: Algues molt afins als bacteris i amb capacitat fotosintetitzadora.

· Dolina: Depressió en forma d’embut, circular o oval.

· Termòfil: Que tan sols es pot desenvolupar en medis de temperatura elevada.

Quatre itineraris pel Parc Natural del Garraf

MÉS INFORMACIÓ

Les oficines del Parc on trobareu la informació necessària per seguir aquests itineraris són:

– Oficina del Parc Natural i Centre d’Informació de la Pleta. Oberta tots els dies de la setmana de 10 a 15 hores. Tel. 93.597.18.19.

– Centre d’Informació La Sala. (Olivella). Obert dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 15 hores. Tel. 93.896.80.00.

– Centre d’Informació Petit Casal de Begues. Obert dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 15 hores. Tel. 93.639.01.66.

– Punt d’Informació a Olesa de Bonesvalls. Obert dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 15 hores. Tel. 93.898.40.08.

Altres equipament d’interès del parc són:

– El Centre de Divulgació de la Ceràmica de Vallgrassa. Equipament pedagògic vinculat a la ceràmica, que disposa de tallers i arxius i on es desenvolupen exposicions temporals, conferències i audiovisuals. S’ha de concertar l’horari de visita trucant al tel. 93.633.61.83.

– El Centre de Documentació del Parc Natural del Museu de Gavà, ubicat a la plaça Dolors Clua, 13-14, i obert de 9.30 a 13 i de 17 a 20 hores de dimarts a divendres. Tel. 93.638.25.70.

– El Centre de Documentació del Parc Natural de l’Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú, ubicat al carrer Font i Gumà, s/núm. (castell de la Geltrú), resta obert de 9.30 a 13.30 i de 14 a 19 hores de dilluns a divendres. Tel 93.893.00.13.

– L’Escola de Natura Can Grau, on poden fer-hi estades grups escolars i on es desenvolupen cursets de caps de setmana. Tel. 93.743.20.94 i 93.415.51.51.

– L’Observatori Astronòmic del Parc Natural del Garraf, ubicat a l’antic edifici de can Tòfol, a tocar de les instal·lacions de l’Escola de Natura de Can Grau, dins del terme municipal d’Olivella. L’observatori vol apropar al públic en general i als escolars el coneixement de l’univers a través dels seus programes de divulgació. Tel. 93.814.31.89.

Altres activitats d’interès a significar són els audiovisuals i les exposicions temporals dels diferents centres d’informació, així com els itineraris guiats de tardo-hivern que resten coordinats des del centre d’informació de la Pleta.

Autor entrada: fullinter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *