100 anys de cinema a Vilafranca: els inicis

Justament en aquests dies de Festa Major, commemorem el centenari de la primera projecció cinematogràfica a Vilafranca. Es pot ben dir que a la nostra vila va arribar-hi amb celeritat sorprenent, ja que les primeres projeccions a Catalunya es fixen als voltants del mes de desembre de l’any 1896.

La Rambla, un espai molt concorregut en la Vilafranca de principis de segle.

Els principals testimonis, els hem trobat a l’hemeroteca del Museu de Vilafranca: I, així, trobem en El Labriego núm. 544, del 29 d’agost de 1898, una nota que diu: “En la Rambla de Nuestra Señora se acaba de instalar un teatro ambulante en el que durante los días de la próxima Fiesta Mayor se exhibirá por primera vez en esta villa el moderno invento titulado Cinematógrafo, o sea Fotografías animadas. Como dicho nuevo espectáculo por la gran ilusión que produce ha merecido general aceptación en Barcelona y en otras capitales, estamos persuadidos que causará una verdadera sorpresa a cuantas personas visiten tan nuevo espectáculo en nuestra villa.”

El mes següent (El Labriego núm. 545, 15 setembre 1898) publica: “El Cinematógrafo instalado en la Rambla de Nuestra Señora continua viéndose favorecido por parte del público de esta villa, el cual no puede menos de salir gratamente impresionado de tan nuevo como sorprendente espectáculo.”

I, un any després (El Labriego núm. 567, 15 agost 1899), diu: “Se nos ha presentado el dueño del cinematógrafo que en la propia temporada del año último estuvo instalado en la Rambla de Nuestra Señora, manifestándonos que, agradecido al favor que el público de esta villa le dispensó en aquella ocasión, durante los días de la próxima Fiesta Mayor y omitiendo al objeto toda clase de sacrificios para complacerle, tendrá el gusto de ofrecer la exhibición de nuevos y sorprendentes cuadros de gran efecto a cuyo fin tendrá situado su cinematógrafo en la Rambla de San Francisco.”

Però qui realment ho explica molt bé i amb molts detalls és Rodolf Llorens en un extens article publicat a la Revista del Casal La Principal (núm. 7, abril-juny 1932).

Llorens, l’any 1932, va comptar amb el testimoni oral de diversos vilafranquins que havien tingut el privilegi d’assistir a les primeres projeccions, trenta-quatre anys abans, i que les recordaven amb bastant de precisió.

I d’aquest article n’hem extret els següents paràgrafs: “Sembla que l’amo d’aquesta barraca era un italià que es deia o li deien o els sembla que li deien Taburet. […] La barraca portava, diuen, per títol ‘La fin del siglo’, la qual cosa concorda amb la data de la seva vinguda. Aquest mateix nom algú l’aplica a alguna d’aquelles barraques més antigues de vistes artístiques en transformació. Si bé una cosa pot no excloure l’altra. […] Les parets d’aquestes barraques anaven completament folrades de negre. Per seure hi havia taulons en forma de bancs, al darrere hi havia la Preferència amb cadires sobre una mica d’entarimat i darrere d’això i a un costat la màquina de projecció. Les sessions no eren pas més llargues que una hora i se’n feien moltes durant el dia. Acostumaven a valdre 0’25 cèntims els seients dels taulons, 0’50 cèntims la Preferència i 0’15 los niños y soldados. […] L’entarimat de la Preferència continuava fora de l’entrada. Aquí dalt un home amb un ‘megàfon’ feia la propaganda. El que atreia, però, més la gent era el soroll de la màquina de projecció i del motor de benzina per fer-se l’electricitat. La il.luminació de la barraca -dins i fora- era elèctrica però la projecció del cinema es feia amb carbur (a un costat de la barraca hi havia el regenerador del carbur). Per si hi hagués una interrupció comptava aquesta barraca amb il.luminació també de carbur. […] En pel.lícules una dona sosté que la primera que es projectà a Vilafranca es titulava: ‘La fábrica de tapones de Sant Feliu de Guíxols’ i que un home explicava: ‘Ahora verán Uds. la fábrica de tapones de San Feliu de Guíxols, que como lo verán Uds: las trabajadoras lo hacen con música.’ […] Un altre conta que la primera pel.lícula fou un tros curtíssim del film pres a Vilafranca mateix. Era l’arribada del tren a l’estació de Vilafranca. Es veia només arribar el tren del pont del carril estant, parar el tren, baixar la gent i el ‘jefe’ tocar la campana. Diu que la gent s’espantava perquè el tren anava de dret a ella i que com que es coneixia els que anaven baixant del tren era comentada amb entusiasme. […] Altres mencionen: ‘Batalla naval’, ‘La salida de misa y la caridad a los pobres’, ‘Baile sevillano’ i ‘Mariposa viviente’. […] Sembla que, en projectar aquestes bandes, naturalment curtíssimes (es poden calcular d’una vintena de metres), ja s’imitaven els sorolls amb ferros, fustes, campanes, timbres i també la música. […] El que hem recollit de paraula sempre resulta un xic confús però algun fonament o altre ha de tenir.”

D’aquells començaments prehistòrics ja n’han passat cent anys i ara el cinema forma part de la nostra vida com un fet quotidià i també com l’art del segle XX.

Autor entrada: fullinter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *